fletxa

fletxa

fletxa

fletxa

fletxa

adreça/ carrer vallirana 47, barcelona
superfície/ 490 m2

projecte/ 2017
obra/ 2017-2018

arquitectes projecte/ vora (pere buil, toni riba)
col·laboradors/ alex etxeberria, quim olea, lorenz kraut, pol bosch, veronika halo  
projecte estructura/ eskubi-turró arquitectes
projecte instal·lacions/ quadrifoli
amidaments i pressupostos/ gerard codina

arquitectes obra/ vora (pere buil)
gestió integral/ gerard codina
constructor/ mètric integra
promotor/ pontejos. conservación y preservación

fotografies/ adrià goula

vallirana 47 és un edifici entre mitgeres, construït el 1923, força anònim i discret. el seu valor no rau en la singularitat, sinó en el sentit de continuïtat d’una època. tenia una distribució convencional de passadís i estances petites, poc alterada, i interiors amb paviments de mosaic hidràulic, motllures d’escaiola en alguns sostres, portes i finestres altes i estretes de fusta pintada, persianes de llibret, etc... en alguns dels habitatges encara hi havien elements originals que avui ja costen de trobar.
estimulats per la idea d’intervenció de pontejos (conservación y preservación), hem fet un pas més enllà en les estratègies d’aprofitament i transformació de preexistències assajades en obres anteriors, portant l’actuació a un nivell d’hibridació entre el nou i el vell al que no havíem arribat abans. hem actuat amb la identitat de l’edifici de manera alhora continuista i disruptiva, amb una actitud respectuosa i alhora lúdica.

el nou ordre espacial es superposa de forma expressiva al preexistent, mitjançant la fricció i el desplaçament. paviments i sostres expliquen l’ordre i jerarquia d’espais original, mentre que els envans concentren alhora part d’aquesta memòria i la seva transformació.
les noves aportacions materials s’hibriden amb el preexistent en el detall i l’ornament. s’han reciclat molts materials i elements del propi edifici, que li mantenen la continuïtat ambiental. i tot allò que s’ha afegit enllaça amb aquesta continuïtat des dels aspectes tàctils als més abstractes: rajola de valència vidriada, patrons gràfics extrets de reixes de l’edifici, papers de paret, etc... en aquesta aproximació sensorial, s’ha incorporat l’estratificació de qualitats que definia els edificis d’habitatges d’aquesta època, en el detall d’alguns revestiments i elements.

en definitiva, els habitatges de vallirana 47 contenen una gran densitat de capes de percepció i informació en els interiors, que aporta complexitat i vibració. vibració amb significat per a qui vulgui interpretar-lo, que alhora genera un confort visual volgudament allunyat de les superfícies llises i anònimes, per a que els futurs habitats es sentin com a casa des del primer dia.

reforma d’un edifici entre mitgeres de 5 habitatges. un edifici força anònim i discret, el valor del qual rau en el sentit de continuïtat d’una època.
la reforma parteix d’una estratègia d’aprofitament i transformació, actuant amb la identitat de l’edifici de manera alhora continuista i disruptiva, amb una actitud respectuosa i alhora lúdica.

+més
+dades