fletxa

fletxa

adreça/ polígon 7-8 can cantó, eivissa
superfície construïda/ 1.000 m2

concurs/ 2007
menció

arquitectes projecte/ vora arquitectura (pere buil castells i toni riba galí)
col•laboradors/ arnau boronat, thomas boerendonk
promotor/ IMVISA, COAIB

imatges/ arnau boronat

visitant l’emplaçament, a la zona de can cantó, més enllà del límit que crea l’avinguda de la pau, un se sent en zona de ningú, de trobada (no sempre amistosa) entre la ciutat i el camp. la ciutat s’hi està imposant. ja hi ha molta construcció consolidada, les infrastructures d’urbanització majoritàriament executades, equipaments en funcionament... però un encara hi troba murs de pedra seca en els solars encara sense edificar, algun aljub, oliveres abandonades enmig d’arbustos mediterranis en parcel•les agrícoles ja sense treballar.

l’edifici que proposem busca la relació amb aquest emplaçament en descomposició, una contextualització no tant formal com abstracta, i material, amb un context més simbòlic i d’estratègies a reivindicar.

el conjunt d’habitatges és una recerca de compacitat molt lligada a la construció ancestral de l’habitatge a eivissa, des de la densitat dintre del recinte amurallat de dalt vila, fins a l’aglomeració volumètrica que configura les petites propietats de l’eivissa rural, tan estudiades per erwin broner, raoul hausmann o josep lluís sert.
aquesta compacitat i d’altres trets característics són avui més vigents que mai, en un moment que al món es parla més que mai del canvi climàtic, i els recursos hídrics i energètics comencen a escassejar. l’arquitectura popular responia en la seva morfologia a una climatologia adversa com és la d’eivissa: humitat altíssima i molta radiació solar, altes temperatures. en aquest sentit cal recuperar, les característiques que defineixen aquesta arquitectura popular per les seves capacitats bioclimàtiques des de la seva forma: l’ordenació volumètrica, densa però “triturada” per a obtenir aquests espais intersticials protegits i en ombra (patis, porxades...) que permeten ambients frescos a l’estiu; els colors reflectants; les obertures més aviat petites i protegides de l’impacte directe del sol...

els trets definitoris de la proposta són els següents:
1. pensem que l’edifici ha d’estar anclat a terra, tant a nivell constructiu com abstracte. per tant, és un edifici amb una edificabilitat densa en planta baixa, que es va alleugerint en altura, fins als elements més lleugers com tendals i xemeneies, tal com una olivera, amb un tronc musculat i les fulles petites.
2. l’edifici s’organitza perimetralment, com una illa tancada, formalment fragmentada. s’accedeix als habitatges per tot el perìmetre i per l’interior, al que s’accedeix per un porxo d’accés en la cantonada. aquest interior, per la configuració volumètrica, es converteix en un pati de veïns, un espai ampli, d’assolellament, i de relació entre veïns des de les respectives terrasses. d’aquesta manera es redueix substancialment la superfície construïda, en no haver-hi pràcticament circulacions comunes cobertes.
3. com l’olivera, l’edifici es vincla creant una vibració en façana, una fragmentació del pla virtual marcat pels límits de propietat i alinecions. d’aquesta manera l’edifici es presenta en plecs, que li dónen un altra escala. el moviment del sol farà la resta, amb incidències diferents en cada pla, donant expressivitat i a aquestes façanes.
4. el vinclament de l’edifici s’obté d’un senzill joc geomètric que parteix d’un mòdul rectangular de 3,5x4, la que conté els espais de servei de la casa (cuina i lavabo), al que s’agreguen els mòduls “torts”, els espais servits i diàfans (habitacións i sala) segons la tipologia.
5. pels paràmetres urbanístics que defineix el pla parcial i per eficiència constructiva, considerem que l’objectiu de l’actuació ha de ser l’obtenció d’un híbrid d’habitatge unifamiliar – bloc plurifamiliar, un espai per a la diversitat dins la igualtat. una intervenció unitària, de lectura clara, i a la vegada una individualització de cada unitat vital. el canvi d’escala obtingut amb el plegament geomètric contribueix a aquesta percepció. cada habitatge té un accés propi des de la planta baixa.
6. cada habitatge té una terrassa o jardí. aquest és un espai completament exterior però protegit, cobert per un tendal, que recupera el concepte de porxada de la venda eivissenca, i funciona com un espai d’esbarjo al que s’obre l’habitatge i com a filtre climàtic.
7. les tarrasses i jardins estan dotats d’una estructura lleugera per a la col•locació de toldos o emparrats, que definirien un segon nivell de volumetria, de gran lleugeresa, que vindrien a ser les fulles de l’olivera.
8. el conjunt està coronat per elements d’infrastructura necessaris, que tenint en compte la baixa altura de l’edifici tindran un gran protagonisme. parlem de les xemeneies de fums de la cuina i ventilació de banys. també, en menos mesura, dels suports per a antenes i pannells solars. aquests elements s’han col•locat seguint el joc geomètric que defineix l’edifici, i prenen un aspecte escultural de remat de l’edifici.

els habitatges:
les diverses tipologies d’habitatge responen al mateix criteri d’organització interna. parteixen de 4 elements base, coincidents amb els mòduls estructurals: serveis (lavabo + cuina-menjador), habitació, sala, pati/terrassa. totes les tipologies parteixen de la combinació d’aquests mòduls seguint la geometria generadora. els mòduls de serveis i pati sempre són quadrats.
les divisions internes són flexibles, mitjançant panells mòbils, excepte els tancaments del lavabo. d’aquesta manera la distribució és el màxim de flexible per a ser adaptable de manera senzilla per qualsevol tipus d’ocupant, i tembé ser adaptable a necessitats canviants.

concurs per habitatges a can cantó

 

+més
+dades