fletxa

adreça/ casernes de gardeny, lleida
superfície construïda/ 2.870 m2

concurs/ abril 2008

arquitectes projecte/ vora arquitectura (pere buil castells i toni riba galí)
col•laboradors/ arnau boronat, eva cotman, alessandro cozzo
promotor/ pcital

imatges/ alessandro cozzo

el projecte tracta de la reforma i ampliació de l’edifici de l’antic teatre de la caserna de ponent de gardeny, per a la ubicació del centre de disseny del coneixement per al parc científic i tecnològic agroalimentari de lleida (pcital).

l’edifici segueix una línia estilística neo-racionalista de gran interès arquitectònic en la seva volumetria i composició de les façanes. es tracta d’un edifici que fa de final de la plaça d’armes, d’una certa monumentalitat.
però està marcat per l’estigma de la memòria. del control militar de la dictadura franquista, i de la repressió de la postguerra. no és casual que molt lleidatans no hi hagin estat mai, que no se’n parli massa en els tríptics de promoció turística, que no aparegui en els llibres il•lustrats sobre la ciutat... tot i el seu evident interès estètic.
el debat que genera una actuació per a encabir-hi nous usos, bastant centrals en el pcital en tractar-se de serveis comuns, és: què fer amb la memòria de l’edifici? què fer amb el que significa en la història de lleida, i del lloc en concret? com donar la volta a l’estigma que arrossega per convertir-ho en quelcom de positiu?
hi ha una doble lectura, la de l'interès arquitectònic i patrimonial, i la de la memòria d’una culpa. i les dues són de gran importància.
la intervenció pretén reflexionar sobre aquesta dualitat, i convertir-la de manera positiva en la nova identitat de l’edifici, amb els següents criteris:
- integritat de la volumetria de l’edifici. rehabilitació de façanes escrupolosa en els seus trets definitoris. per tant, discreció en l’ampliació volumètrica que sigui necessària.
- actuació sobreposada sobre la façana, a mode de transformació simbòlica, d’homenatge, de faci qüestionar-se a l’observador, que posi de relleu un diàleg entre l’edifici com a resta del que va ser i els nous temps que haurà de viure, fent una lectura crítica de la memòria de l’edifici.
- distribució d’espais íntimament relacionada amb la volumetria. l’ocupació més natural, de manera que els nous usos es fusionin amb l’edifici com si aquest s’hagués dissenyat per a ells des de l'inici.

centre de disseny del coneixement per al parc científic i tecnològic agroalimentari de lleida.

+més
+dades