espai excavat. el cementiri existent està situat dalt d’una elevació del terreny. l’ampliació es situa excavat en el seu costat nord-est. l’excavació permet crear l’espai del cementiri nou sense transformar la imatge del cementiri existent, present en la memòria dels vilatans i lligada a la tipologia tradicional de cementiri.

espai tancat. el buit comporta un espai interior, íntim, tancat pel mateix terreny. quan descendeixes el paisatge va desapareixent, un cop dins el cementiri l’única referència és el cel.

espai anònim. el cementiri no té façana (no és una casa), l’accés s’efectua a través d’un gran pla inclinat que et condueix suaument dins el cementiri. un doble mur modifica la corrent del recorregut com el meandre d’un riu que ralenteix el seu curs abans d’entrar al mar.

relació amb cementiri existent. el nou cementiri és formalment autònom, segueix unes regles pròpies, i té un caràcter clarament diferent. a nivell funcional s’estableixen diverses connexions que permeten una circulació fluïda entre els dos recintes. l’ampliació manté un diàleg a diferents nivells amb el cementiri existent i és respectuós amb la seva imatge i amb la jerarquia simbòlica respecte el poble.

contrast exterior-interior. contrast material i simbòlic. exterior en relació al món dels vius, es treballa amb materials del context: formigó, terra, vegetació... tot l’interior es planteja amb marbre blanc. el paviment és un llit de còdols de marbre blanc que reflecteix la llum i acompanya el visitant amb la remor dels passos. el cementiri es converteix en un espai lluminós, sensorial, abstracte, que ens trasllada a un món especial... i roman com una petjada fossilitzada en el paisatge.