Apartament juan

2011 Barcelona
Vora

Tot i que la preexistència no tenia un valor patrimonial ni històric excepcional, era perfectament aprofitable i atractiva, i ens ha portat a una estratègia de reciclatge i transformació, amb límits difusos, a la qual hem sobreposat l’aportació de nous elements funcionals concentrats i diferenciats.

Vora
Vora
Vora
Vora
Vora
Vora
Vora
Vora
Vora
Vora
Vora
Vora
Vora
Vora
Vora
Vora
Vora
Vora
Vora
Vora
Vora
Vora

Aquest apartament era, en el seu estat anterior a la reforma, un conjunt d’espais en què s’apreciaven diferents etapes sobreposades, usos diversos que havien anat acumulant elements i capes, i havien acabat conformant a primer cop d’ull un ambient estrany i desdibuixat. Tot i la confusió, s’apreciava la potència dels seus trets definitoris originals: una estructura d’espais encadenats separats per una potent successió de murs de càrrega, el paviment hidràulic amb distinció de jerarquia d’usos mitjançant l’aparició o no de sanefa perimetral, i sostres ritmats de bigues de fusta i revoltons ceràmics.

Ens sembla que un treball de reforma ha de treure el màxim partit del que es troba. Com passa a la ciutat, que és un conglomerat de temps històrics diferents que es contaminen mútuament, que s’entreteixeixen en un tot complex i ambigu que a nosaltres ens emociona.
Tot i que en aquest cas la preexistència no tenia un valor patrimonial ni històric excepcional, era perfectament aprofitable i atractiva, i ens ha portat a una estratègia de reciclatge i transformació, amb límits difusos, a la qual hem sobreposat l’aportació de nous elements funcionals concentrats i diferenciats.

Reaprofitament i transformació:
Despullat d’elements accessoris existents en parets i sostres fins a arribar als elements essencials definidors de l’espai.
Neteja dels paraments estratègica i no “higiènica”, mantenint traces, marques, capes de pintura…
Consolidació (reforços estructurals, grapat d’esquerdes) i reposició “crítica”.
Lectura en el paviment de la distribució original en estances més petites.
Homogeneïtzació cromàtica i optimització de la llum natural.

Afegit:
Mòduls autònoms tancats (caixes) que contenen serveis i emmagatzematge.
Subestructura aparent de fusta per l’exterior (com un embalatge, l’important és a l’interior).
Passos d’instal·lacions concentrats estratègicament en els intersticis entre “caixes” i espai contenidor, evitant noves regates en la preexistència.
Acabat de les caixes amb veladura blanca, unificant-se cromàticament amb l’espai contenidor.

Adreça: CARRER GRAN DE GRÀCIA, BARCELONA
SUPERFÍCIE INTERVENCIÓ: 120 M2
PROJECTE: 2010 – 2011
OBRA: 2011

ARQUITECTE: VORA (AMB TONI RIBA)
COL·LABORADORS: ARNAU BORONAT, EVA COTMAN, ANA SILVA, CAROLINA SILVA
CONSTRUCTOR: FÓRNEAS GUIDA S.L.
FOTOGRAFIES: ADRIÀ GOULA