es tracta d’un pati definit per edificacions de diverses èpoques, que tanquen l’illa, i ampliacions de les mateixes cap a l’espai central. així doncs, el pati és un contínuum d’espais exteriors més ben allargats i estrets.

la funció del pati és operativa i logística: accés de vehicles a l’aparcament subterrani a l’interior de l’illa, accessos i aparcament de càrrega i descàrrega de diversos subministres per al funcionament de la institució, accés i aparcament de vehicles oficials, etc.

la intervenció defineix un pla únic de paviment, desfent el límit entre l’espai per vehicles i el peatonal. així mateix, defineix una delimitació tova entre ells, infranquejable per vehicles però permeable per als recorreguts peatonals.
la materialitat base és unitària i senzilla. un únic material continu. sobre aquest s’aplica un motiu compositiu, a la vegada que conceptual i definidor d’usos, que dota d’identitat a l’espai. bandes de pedra de granit, el mateix material que el dels sòcols amb que l’edifici pren contacte amb el terreny, a les quals es graven motius gràfics.

aquestes bandes contenen significat a dues escales, de forma abstracta i a la vegada poètica, remetent a la funció de la institució a que pertany i a la seva història. per això, ens fixem en el paper moneda com a símbol- símbol del valor “virtual” i simbòlic dels diners, sense cap relació directa amb el valor de l’objecte que ho representa.

el paper moneda, els bitllets, tenen a tot el món unes característiques comuns; regles de composició gràfica, aplicació d’imatge, etc., que sorgeixen de la necessitat de dificultar la seva copia. unes característiques que podríem resumir en la materialitat del paper i en la composició de dibuixos o imatges mitjançant el traçat de línies. línies que, mitjançant gruixos i direccions diferents, s’aprecien com a tals des de la proximitat, però a una certa distància, es perden en una altra lectura de imatges i textures aplicades. la composició del paviment genera un motiu que remet a aquest sistema gràfic.

d’altra costat, sobre aquestes bandes de pedra, es graven patrons gràfics que remeten a la història de la institució a partir de les fases de construcció dels edificis que l’alberguen (1882-1891, 1927-1934 i 1969-1975). 3 patrons gràfics, 3 estils clarament diferents, extrets i reinterpretats dels bitllets de 3 èpoques de l’edifici, són aplicats a les bandes situades en cada zona històrica.

l’aplicació d’aquesta composició i patrons gràfics transforma el pati d’operacions en un pati genuïnament propi, més enllà del seu valor funcional i estètic.